Concert a càrrec d’Un parell de tres

A l’Església del Santuari de Consolació, el passat 6 d’agost hi hagué un concert a càrrec del grup eivissenc Un parell de tres, que oferiren un repertori sobre polifonies mediterrànies. A la bellesa del marc de Consolació s’hi ha d’afegir la gran assistència de públic tant local com de fora poble. Aquest concert s’enmarcava dins la programació que ofereix la Fundació Casa Museu Pare Rafel Ginard Bauçà.

PG Polifonies mediterrànies 6-08-2016 (6) PG Polifonies mediterrànies 6-08-2016 (8) PG Polifonies mediterrànies 6-08-2016 (5)

 

Imatges cedides per Teresa de la Fuente.

Després de la important programació que ha duit a terme la Casa Museu del Pare Ginard, aprofitam per incloure un article que ens ha fet arribar aquesta institució sobre alguns dels esdeveniments celebrats i per celebrar:

 

A la Casa Pare Ginard. Museu de la paraula continuam amb la programació d’estiu del cicle La lluna en vers i amb les activitats relacionades amb el projecte anual 2016. Un any de mil dimonis.

El passat 6 d’agost a les 21h, a l’església de Consolació, el grup eivissenc Un parell de tres ens oferiren un magnífic concert, Polifonies mediterrànies. Els eivissencs canten a quatre veus un repertori farcit de cançons polifòniques d’arrel tradicional de països geogràficament i cultural lligats a la Mediterrània. Per tant, vàrem viatjar musicalment fins a Occitània, Alentejo, Còrsega, Sardenya, Bulgària, Macedònia, Bòsnia Herzergovina, Sèrbia, Croàcia, Catalunya i Eivissa. Tinguérem l’oportunitat de gaudir de cançons com per exemple la titulada Aqueros Montanhos, una versió occitana d’una cançó panpirinenca. Existeixen diferents versions d’aquesta cançó però la música és sempre la mateixa i la lletra semblant. La versió de la lletra més estesa és un poema d’amor atribuït al comte de Foix, Gaston Fèbus (1331-1391) i el seu ús s’ha popularitzat en esdeveniments polítics, culturals i esportius, fins a esdevenir l’himne oficiós, ja que no pot ser oficial, d’Occitània. L’any 2003, un diputat la cantà davant l’Assemblea Nacional Francesa per tal de denunciar l’abandonament que el seu territori rebia per part de l’administració central. També va sonar el 2006 a la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics d’hivern que es van celebrar a Torí, ja que una part de les proves se celebraren a les anomenades Valadas Occitanas. La versió aranesa d’aquesta cançó es diu Montanhes araneses, i és l’himne oficial de la Vall d’Aran.

També formem part del repertori d’ Un parell de tres cançons de caire religiós com per exemple, Aspeges me domine, de tradició corsa. És un rés introductori a la missa de la religió catòlica, extret del salm 50,9-3, del qual al llarg dels segles se n’han fet moltes versions.

El grup eivissenc està compost per Toni Manonelles, Vicent Marí, Ignasi Carrero i Jero Izquierdo i era la primera vegada que actuaven fóra de l’illa d’Eivissa.

El proper espectacle que tanca el cicle La Lluna en vers a Sant Joan és el que ens ofereix la companyia de teatre Produccions de Ferro, Peccatum. Es tracta d’un espectacle de creació col·lectiva de Toni Gomila, Catalina Florit i Joan Miquel Artigues. Pornorondalles. Rondalles verdes, rondalles pecadores, rondalles brutes, fragments, retalls i bocins dels nostres contes més populars recollits per Mossèn Alcover i servits en clau d’humor polissó, subtil i tal vegada un poc grosser per Toni Gomila i Catalina Florit, que sense prejudicis ni preconceptes afloren i desfloren rondalles, folkloren i desfolkloren, cullen i despullen, fiquen i desmitifiquen, menteixen i desmenteixen, i sobretot juguen i es diverteixen amb tota casta de vicis, pecats, verdors i brutors presents en la cultura popular de transmissió oral. Mn. Alcover afirmava que dins el meu Aplech no hi ha l’element pornogràfich que tant abunda dins totes les literatures populars, i sense ànim de contradir-lo, vos presentam un mostrari de passatges rondallístics per tal d’observar, en el mirall del poble que són aquests contes, que és allò que per Alcover era o no pecat, d’allò que tapava i d’allò que mostrava sense pudor; d’aquelles coses que el poble considerava correctes i de les que no; i al capdavall, d’allò que ahir era verd i avui és blanc, i d’aquelles coses –bones i dolentes- que passa el temps i es mantenen fixades a l’ànima dels pobles amb el color inalterable de la naturalesa humana.

Per altra banda, l’exposició Mil dimonis. Un recorregut per la devoció dimoniera de Mallorca lligada al projecte 2016. Un any de mil dimonis de la Casa Pare Ginard, ha continuat el seu periple pels diferents pobles de l’illa. El passat 14 d’agost s’inaugurà a Montuïri en el marc de les festes de Sant Bartomeu, acompanyada per una interessant conferència que va impartir Miquel Sbert, titulada Males llengos de dimoni, en què l’expert en etnoliteratura analitzava la presència i el tractament de la figura del dimoni en el cançoner popular de Mallorca. Finalment, l’exposició s’ha mostrat també a Sant Joan, inaugurada el dissabte 27 d’agost, coincidint amb les festes patronals del poble. L’exposició de fotografies va acompanyada d’un espai pedagògic dirigit als infants. Es tracta de la Ludoteca endimoniada! composta per un conjunt de cinc jocs de gran format i de joc lliure mitjançant els quals els infants poden conèixer les diferents tipologies dimonieres de Mallorca d’una manera lúdica i divertida. La propera aturada de la mostra serà el divendres 2 de setembre a la Casa de cultura de Santa Margalida.

Per acabar, recordar-vos que com cada mes us oferim el nostre butlletí Tradicionari de Mallorca. Basat en el Calendari folklòric de Rafel Ginard, en el que aquest mes de setembre tractarem les festes de la Beata de Santa Margalida. Podeu consultar tots els Tradicionaris al nostre web www.fundaciocasamuseu.cat o bé si voleu rebre’l cada mes a la vostra bústia de correu electrònic podeu escriure’ns a info@fundaciocasamuseu.cat.

Joana Maria Serra

Share on FacebookTweet about this on Twitter

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.