Els membres d’aquest nou projecte ens presentam d’aquesta manera:
Jaume Albert Miró Gayà
La meva passió i la manera de viure la vida, per a mi, és l’escalada i quasi tot gira entorn a ella. Durant 10 anys, vàrem poder escriure i divulgar l’escalada al Mel i Sucre, per això trobava que era trist que es perdés la revista.
Entrar al Mel i Sucre per a mi no va ser una decisió fàcil: va ser necessàriament un procés de mentalització lent d’allò que era necessari fer, perque en el futur algú pogués disfrutar d’ escriure sobre geologia, sobre la manera més eficient de fer cucaveles o sobre la divulgació de les conductes sexuals dels mamífers de 4 potes (on ens hi podríem incloure, sense cap dubte).
Però ara, el nou Mel i Sucre ja és el que volia que fos: un espai on aprendre. Estic enrevoltat de la següent generació que està mil vegades més ben preparada que la meva, són més intel·ligents, dominen millor el llenguatge i s’adapten a les noves tecnologies més aviat que jo.
Si tot això som capaços de traslladar-ho a la revista, serà un projecte espectacular on tenir-la entre les mans hauria de ser, pel cap baix (mai més ben dit), una espècie d’orgasme tàntric. I si no és així… idò a esperar que el més següent s’acabi la feina que ha quedat a mitges aquest mes.
Salut i disfrutau tot el que pogueu.
Biel Joan Bauçà Bauçà
Un projecte com el del Mel i Sucre és com un vaixell, i tot i ser una metàfora més que típica, no podria ser més encertada. Tot aquell que hi participa exerceix un paper vital per fer que arribi a bon port, i en el meu cas, la breu experiència que tinc en el món del disseny em convertia en un possible candidat per fer-li un rentat de cara, a fi de que les veles i bandera d’aquest vaixell siguin fàcilment recognoscibles i atractives per tots aquells que vulguin fer un petit viatge per dins de les seves pàgines.
Un projecte personalment molt il·lusionant a la vegada que necessari, a fi d’allargar la vida i obrir nous horitzons a una publicació ja històrica dins del nostre poble.
Em vaig incorporar al nou Mel i Sucre perquè els faltava un dissenyador gràfic. Com que jo he estudiat i faig feina en aquest camp, vaig trobar aquest nou projecte com una oportunitat de guanyar experiència i de participar-hi activament.
També consider que la revista ha de tenir una continuïtat per poder seguir reflectint les opinions del poble de Sant Joan, ja que durant 36 anys ha estat una manera de transmetre, no sols les opinions del poble, sinó també els esdevenimentsi la història dels seus habitatnts.
I què esper del nou Mel i Sucre? Que sigui un llaç que vinculi tots el santjoaners, no només els que vivim al poble, si no també els que per diverses circumstàncies estan a l’atra part de la mar, ja sigui a traves de la revista en paper o a través de les tecnologies. Finalment, m’agradaria que tot santjoaner i santjoanera llegeixi la revista, per poder apreciar la feina i esforç que tots hi dedicam.
El que més m’il·lusiona d’aquest nou projecte és la possibilitat d’ampliar el marc social de la revista, intentar que sigui de tots i per tots el santjoaners. També intentaré que els valors que han possibilitat la confecció d’aquesta revista durant més de trenta anys no quedin en l’oblit, de tal manera que siguin la base per construir l’empresa que ens hem proposat.
Sóc en Toni Bauçà, conegut popularment com en Turri. Aficionat a la història i a la seva didàctica. Jornaler a una modesta empresa de fruita dolça. M’incorpor a la revista Mel i Sucre amb la voluntat d’aportar treball i dedicació, per tal de mantenir la qualitat que l’ha caracteritzada durant els últims trenta-cinc anys. Voldria que la implicació en la revista me desperti passió per mantenir el poble degudament informat. També ganes d’escriure cada mes sobre algun tema que desperti el suficient interès entre els lectors més fidels al Mel i Sucre. Finalment, voldria encoratjar a tota aquella gent que pugui aportar el seu granet d’arena a col·laborar amb aquest projecte tan il·lusionant.
Miquel Company Obrador
Mel i Sucre és i voldria que continuàs essent una plataforma d’expressió dels santjoaners que vulguin difondre coneixements, que vulguin compartir les seves inquietuds, que analitzin o opinin sobre política o que rememorin el passat. Aprofitant l’avinentesa del recent relleu, crec que és un bon moment per reemprendre el projecte amb il·lusió no només per part dels qui ja ens hem engrescat amb la nova etapa sinó també per part de tots aquells que tenguin ganes de dir-hi la seva i que encara no ho han fet. El nostre objectiu serà satisfet si aconseguim que Mel i Sucre aporti el seu granet d’arena (o tots els que poguem) a la riquesa cultural del nostre poble i que els lectors s’alegrin que el seu exemplar segueixi arribant a les seves llars cada mes.
Arnau Moratinos Bordoy
Dir que som una cara nova a la revista no seria del tot cert; ja fa prop de set anys que hi contribuesc activament amb la secció de passatemps. Tot i això (o precisament per això) m’il·lusiona molt aquest nou projecte del qual formaré part, que esper que sigui capaç de mantenir el Mel i Sucre al seu lloc de privilegi: tota una fita lingüística i cultural del nostre poble, si no de més enfora. Com a nou tripulant d’aquesta nau, ajudaré en tot el que pugui perquè arribi a bon port.
Salut i visca Sant Joan!
Joan Roig Abraham
Personalment, m’he embarcat a aquest nou projecte de renovacó del Mel i Sucre perquè la consciència m’ho demanava. Mel i Sucre va ser la primera revista que vaig tenir entre les mans, i des de que vaig aprendre a llegir, no hi ha hagut mes que no l’hagi llegida. Com a santjoaner i catalanoparlant pens que mereixem tenir un mitjà on poder expressar lliurement i en català allò que pensam (i més amb els temps que corren), un mitjà on poguem ser crítics amb la situació, ja sigui local o global, i també un mitjà que ens permeti conèixer de primera mà què passa o què passarà a Sant Joan, el nostre poble.
Això és el que m’agradaria que fos el nou Mel i Sucre: una revista plural, on tothom hi pugui tenir veu, amb continguts diversos i variats, i amb la qual tot santjoaner pugui sentir-s’hi identificat. M’agradaria que, cada primera setmana de cada mes, tot santjoaner tengués la il·lusió de llegir, o almanco fullejar, la revista. Pens que això últim serà la millor recompensa que tots aquests nous integrants del projecte podrem tenir i serà allò que ens motivarà i ajudarà a tirar endavant.
Som-hi!
Pere Font Estelrich
Som en Pere Font, tenc 16 anys i la raó de la meva participació en aquest nou projecte és que el Mel i Sucre és l’única revista local que queda a Sant Joan. L’he vista des que vaig néixer i no volia que desaparegués una revista tan històrica com aquesta. També vaig decidir formar-ne part perque el meu pare va ser uns dels primers membres ja fa 35 anys i em feia ganes participar en la continuïtat del Mel i Sucre.
Comentaris recents