MAPA. Els indrets del poble on la gent surt a la fresca

Si clicau damunt el següent enllaç trobareu els resultats de la recerca de caràcter sociològic que ha dut terme na Margalida Munar al seu curiós article ”Estar a la Fresca”. El més de quaranta punts d’estar a la fresca de la Vila estan localitzats damunt el mapa de Google Maps. Els resultats de l’estudi a peu de camp indiquen que són 164 les persones que surten a la fresca, de les qual 101 són dones, 43 són homes i 19 són menors.

 

Per aquells que no hagin pogut llegir l’article que es publicà a l’edició en paper del mes d’agost (núm. 434), l’adjuntam a continuació:

 

                                                                   ESTAR A LA FRESCA

Quan els nostres fills, en Climent i en Julià eren petits, fa 25 anys, frissaven de sopar els mesos d’estiu, per poder sortir a la fresca “amb ses dones”, deien ells: na Matarina, tan infantera, madò Maria Mala, la més callada, la sra de Can Teixidor, bona cuinera i millor rebostera, madò Maria Gorreta, que tenia el riure fresc i fort i na Maria, en Joan Costitxer i na Cati la seva filla que ens acollien amb il·lusió davant ca seva. Alguna vegada, fins havíem fet una caragolinada, o algun sopar. I per les festes enramellàvem el bocí de dalt de tot del carrer Major.

La fresca era i és un temps i un espai per xerrar, badar, xafardejar, descansar, pardalejar. Sentir la companyia i fer-ne. Formaven part d’aquell grupet, els que cada dia passaven i s’aturaven a donar i rebre conversa: l’amo en Biel de Son Castanyer, que pujava en bicicleta a donar menjar a les gallines que tenia al bocí just davall “Sa Torre de s’Aigua”, na Mateveta amb el canet i el mul, i el carro estibat del que recollia i llavors deixava als seus bocins de foravila, na Catalina Bardissa, la seva amiga i ajudant, que no pujava, però mirava des de davant ca seva.

De rotlades n’hi havia una cinquantena, pel cap baix. Ara en queden en torn a quaranta, la majoria d’una o dues persones i dues d’elles la mantenen tot l’any, dins la portassa hivern i estiu, en part per no haver d’estar ensofronyats damunt la vorera, però també perquè a la portassa poden jugar a cartes i tenir un braser en fer falta. Sobretot són integrades per dones, perquè els homes, des de sempre, han tengut els cafès oberts, però aquestes dones majors, no. I moltes no es decidiren a freqüentar-los, quan les més joves ho féren.

Quasi sense fer-se coneixedor, tots els estols han anat minvant, les persones han anat morint: Madò Maria Gorfes, Madò Mates, els meus sogres, en Climent i na Maria de cas Saig, na Molinera, en Betlem, sa madona de can Ribas i més tard el seu home, en Gual corredor de bicicletes i jutge de pau, na Carme, la seva dona… perquè la fresca és un redol de gent gran i també perquè la televisió i els ventiladors feien la vetlada més bona de passar que abans, dins les cases. Però quedaren els que la preferien. Aquests hem vist com les converses són interrompudes pel renou del trànsit i en alguns carrers, l’estacionament de cotxes ha pres el lloc als resignats veïnats  que a vegades ens hem de seure en fila, damunt la voravia, on feim nosa als que caminen i no ens veim ni ens sentim per parlar. Segur que n’heu vistes, entre elles, davant Ca na Blanch.

Estar a la fresca és agradable, entretén i són espais de companyia per a la gent que tanmateix no aniria al cafè. Els mateixos cafès, tan espantats quan sortí la llei que privava de fumar en llocs tancats, es trobaren amb la sorpresa que la gent sortia i es posava a xerrar en ple hivern. I vaja si han cuidat la parròquia amb paravents i estufes. També ho voldria per als qui en acabar la temporada de fresca es resignen a un hivern de vetlades llargues i solitàries, cadascú a ca seva. Però per a l’estiu la solució és més simple: un gual com els que tenen les cotxeries, que digui: RESERVAT PER ESTAR A LA FRESCA (de 17 a 24h, de juny a setembre) i una línia groga en terra,  que indiqui la llargada d’un cotxe gros. Això ha de ser als dos costats del carrer quan aquest té molta circulació i l’aparcament va per mesos. Es tracta de pocs llocs, no tots necessiten aquesta mesura, però sense aquesta protecció són persones que a la llarga hauran de quedar dins ca seva, consumint electricitat, per refrescar-se i veure la TV.

I don per suposat que pel fet de tractar-se d’una acció de salut preventiva, la feina a càrrec de l’ajuntament no hauria de significar un cost als veïnats que la tenguessin davant, que a més a més solen ser de cases diverses, no només del portal que les acull.

I cal afegir que la salut és per als qui hi seuen i també per als qui els veim seure. Està demostrat per estudis diversos que les imatges –no només la realitat– poden alterar el ritme cardíac de les persones, per això veure imatges violentes mentre menjam, és un contrasentit: d’una banda ens alimentam i per altra introduïm toxines al nostre organisme, que entren pels ulls i afecten  tot el cos. Amb la fresca, com amb les plantes, encara que siguin artificials, o amb l’oloreta de pa torrat… passa al contrari, basta veure-la o ensumar-la perquè ens recordi que som a casa, en un entorn familiar, segur. No té res a veure, caminar per un carrer i trobar gent a la fresca, que caminar per carrers solitaris… sobretot en fer fosca! Per tot això és important que la valorem i la protegim.

 

 

A banda d’aquest article, un altre text de na Margalida -que es publicarà pròximament en paper- vos ajudarà a interpretar el mapa heu vist a l’enllaç  anterior https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1YOiTSY6QSjcg8Jioa30h6f6YK_s:

TORNAM A LA FRESCA

 

Algú s’admirà en llegir al darrer Mel i Sucre que a la fresca hi havia més de quaranta punts a Sant Joan. En aquell moment no havia trobat el camí de mostrar-los, però ara sí: entrau al web melisucre.cat, aquí hi podreu consultar el mapa amb cada un dels llocs on algú està a la fresca, eh! I si he deixat algú, vos agrairé que m’ho faceu saber.

 

És cert que abans eren rotlades i ara la immensa majoria són una, dues o tres persones, però el fet de ser defora, fa que rebis salutacions dels qui passen i fins i tot que alguna persona s’aturi a fer la xerradeta, cosa que no es donaria si fóssim dins cases.

També algú m’ha dit que fa anys, quan ja feia massa fresca defora i feia més ganes quedar dins, el grup es mantenia i es trobava, en el cas de ca na Rosa Boireta, dins la seva cuina: fins a deu persones, algunes d’elles feinejant i la feina es feia entre tots.

 

Els llocs on ha deixat de reunir-se gent és perquè la persona o persones més significatives no hi són. Els casos més recents són passat ca na Mates, per avall, a mà esquerra. Poc després que na Catalina Jordana morí, el seu home  Guillem Morlà anà a una residència; també morí Joan Peremates, assidus ell i madò Bàrbara, la seva dona, aquest punt ja no estira els qui han quedat, alguna persona va a altres rotlets.

També just davant sa rectoria, a ca na Molinera, ha deixat de reunir-se des de la seva mort.

 

Hi ha grups de gent jove i també de gent de mitjana edat que troben el seu espai de la fresca als cafès, a la plaça Constitució quan hi ha futbol o voleibol, a la piscina…

 

Si mirau el mapa, o si vos passejau pel poble, podreu observar que la fresca no deu córrer molt pel barri des Camp, perquè allà només hi ha un punt (dels 47 descrits), a la part alta del carrer Ramon Llull, davant Can Parrec. No tendria sentit sortir defora si fes més calor que dins la casa. Els carrers són amples, el sol hi entra més i també hi pega fins que es pon. És cert que fins fa pocs anys sortien davant Can Mador des Camp, davant ca na Maria Rebassa i en Pep Payeres, però ja no.

 

A Sant Joan he comptat que estam a la fresca 164 persones, de les qual 101 són dones, 43 són homes i 19 són menors.

 

Hi ha un punt, potser algun altre però no l’he vist, de dones magrebines, veïnat de ca na Blanc. Elles només surten quan l’altre grup s’ha retirat. Si ho fa passades les onze… potser ja no surten.

 

Torn a demanar per a totes les persones que practiquen aquest hàbit tan saludable, una protecció per part de l’ajuntament. Que se’ls faciliti el fet de tenir l’espai guardat davant ca seva de juny a setembre i de 17 a 24h: és molt bo de fer, basta voler-ho fer.

 

 

Margalida Munar Munar