MÉS LÍDERS

La victòria― més ajustada de l’esperat―contra el Sineu ( 3-1) confirma que el Son Juny Arena és un fortí inexpugnable. Per a poder acariciar la glòria, l’equip blanc-i-vermell hagué de saber patir quan les coses anaven mal dades. Els homes de Carrillo encarrilen l’any 2018 essent més líders que mai, sense cap rival que els hi pugui fer ombra.

T.M.B.C.

‘Benvinguts a l’infern’

Ambient de gala al Son Juny Arena. No hi cabia ni una agulla de cosir: tant l’afició local com la riuada de sineuers que es desplaçaren fins al fortí santjoaner abarrotaren la graderia. No tenim precedents estadístiques que igualin la gesta, per tant, podem parlar d’un ambient tant inèdit com exultant. Les 350 ànimes, que també col·lapsaren els accessos, varen gaudir d’un derbi comarcal que féu saltar espurnes.

Voler no és poder, a vegades

El Just Just Sant Joan dominà de principi a fi, generant ocasions de gol a dojo. El porter rival es marcà una actuació estel·lar que impedí que els locals marxessin cap als vestidors guanyant per golejada. La radiografia del primer temps ens mostra un domini aclaparador del conjunt local, però improductiu perquè no es materialitzà en forma de gols. Els sineuers col·locaren l’autobús tot esperant una contra que no acaba d’arribar. L’àrbitre, que vestia una camiseta força cridanera i fins a un cert punt cutre, va ser protagonista de situacions de joc que donaven lloc a interpretacions discordants. En situacions de faltes no xiulades, tant el cos tècnic com l’afició local embogiren. Segurament la pressió afegida de xiular un partit tan elèctric féu que l’àrbitre no precisés prou bé les seves decisions.

El partit embogeix, intercanvi de gols i victòria local

A la represa, els homes de Carrillo saltaren al terreny de joc amb la mateixa consigna: domini de la pilota i dels temps del partit, generar ocasions i esperar el desitjat gol que obrís la llauna. El conjunt sineuer tornà a mostrar-se molt sòlid en defensa, però de mica en mica s’anà carregant de faltes. Quan mancaven setze minuts per finalitzar, ja estaven amb l’aigua al coll. La defensa numantina cedia i la següent falta que fessin, la sisena, seria doble penal. Aquesta arribà un minut després, però Toni Rosselló desaprofità l’oportunitat per posar-se per davant en el marcador.  No debades, els sineuers, que amb l’empat ja es donaven més que satisfets, deixaren glaçada l’afició local quan, dos minuts després de fallar el doble penal, en una jugada aïllada foradaren la porteria local. Emperò la reacció blanc-i-vermella no tardà a arribar: Turri Jr, en una jugada rapidíssima i de cert reregust ‘made in Messi’, posà l’empat en l’electrònic.

Un dels moments de més tensió es produí després del gol del Just Just Sant Joan. L’afició local, sobretot l’estimat grup de hooligans que fan ressonar el tambor com si no hi hagués un demà, va envair el camp i, a més, deixà la pista banyada perquè alguns d’ells tengué la gosadia de fer-ho amb una llauna de cervesa. L’àrbitre, desbordat per les circumstàncies, amenaçà de suspendre el partit si es tornaven a produir fets similars. L’entrada a la pista de Joan Francesc Roig va permetre assecar-la i ,de passada, calmar una afició local sobreexcitada.

El partit, tot i el domini santjoaner, es trencà en certs moments i es convertí en un partit d’anades i tornades. Amb el pas del temps, els santjoaners es carregaren de faltes fins que, quan faltaven quatre minuts i mig per donà per clos el partit, en Pere Florit‘’Peitus’’ féu la falta que regalà el primer doble penal als sineuers. Per sort local, el Sineu fallà i a la següent jugada, en forma de contraatac, Joan Mora no perdonà i marcà el 2 a 1. Mancaven quatre minuts per acabar i tot un món per endavant. El Sineu no perdé la cara al partit, però els santjoaners ja no abdicarien  del seu domini i quasi no deixaren  marge d’error a la sorpresa. El partit concloïa amb un doble penal a favor del Just Just Sant Joan. Era la cirereta del pastís.  Toni Rosselló, ara sí, no perdonà i col·locà el 3 a 1 final.

Tres punts dins la butxaca i més líders que mai

La victòria santjoanera allunya el Sineu a deu punts, que ara és quart. Els tres punts, merescuts i decisius, deixen al Sant Joan amb nou punts d’avantatge damunt el Nou Llevant i l’Andratx, segon i tercer respectivament. El Sant Joan és l’únic equip invicte de la categoria i ja somia en fixar la data que el consagrarà com a nou campió de lliga.